Personatges il·lustres

SIBIL·LA DE FORTIÀ

Procedeix de la petita noblesa de l´Empordà. Era filla del donzell (cavaller no armat) Berenguer de Fortià. Vídua d´Artal de Foces, esdevingué amistançada (1375) i més tad muller (1377) de Pere III el Cerimoniós, i fou així una de les dues úniques reines catalana que ha tingut el país no pertanyents a llinatge reials; l´altra fou Elisenda de Montcada.Des del seu lloc de sobirana Sibil.la, que no sabia llegir però tenia una astúcia extraordinària, protegí i encimbellà els seus parents. El seu germà Bernat de Fortià (?-1424) fou primer majordom, després camarlenc reial i més tard lloctinent de governador de Catalunya, i capità general de les tropes que lliutaren contra Joan I d´Empúries. Però el nepotisme de la reina, afavorit per la política del rei contra els magnants, motivà greus tensions dins la família reial i la cort, i a la mort del rei Pere (1386), acusada d´haver abandonat el rei malalt i d´altres crims de lesa majestat, fou resclosa al castell de Montcada. Perdonada per intervenció del futur Benet XIII, ella i el seu germà hagueren de renunciar les nombroses donacions (viles, castells i rendes) a canvi d´una pensió.

JERONI POCH

Jeroni Poch (Fortià ?, finals s. XVI – ?, ?) fou un metge empordanès, autor de De Naturae malitia aetatem superante et de impotentia ad copulam carnalem (1637), que analitza la naturalesa, les causes i les afectacions de la impotència sexual.

Fill de Fortià, d’acord amb la informació escrita pel mateix metge, es tenen poques notícies de la seva vida personal a banda d’algun fet puntual. Al llarg dels segles XVI i XVII hi ha una forta presència de diverses branques de la família Poch, provinent del mas Poch de la mateixa població. Dos familiars seus van ser domer i sagristà a cavall dels segles XVI i XVII. Un fet important, atès que en una dispensa papal de 1606 es diu que era fill fruit de la relació d’una dona i un prevere.

La poca documentació conservada no permet saber del cert si va realitzar els seus estudis a Girona o a Barcelona, com defensa Anastasio Chinchilla. Acabats els estudis s’establí a Girona, on exercí de metge. De les poques dades de la seva vida, només es coneix la seva presència a Fortià el 1636 a la Casa Gran de Ferrer, actuant de testimoni del cavaller fortianenc Pere Ignasi Ferrer, potser perquè l’estava tractant d’alguna malaltia.

Fruit de la seva experiència professional el 1637 publicà De Naturae malitia aetatem superante et de impotentia ad copulam carnalem, que analitza la naturalesa, les causes i les afectacions de la impotència sexual. Segons el mateix autor era un tema mai tractat abans per cap professional de la medicina. L’obra es divideix en dos tractats reunits en un sol volum. En el primer compta amb les aportacions al respecte fetes pels principals filòsofs i canonistes. I en el segon s’ocupa de la impotència tot analitzant els atributs sexuals de dones i homes. Molt llegit a l’època, valorat encara a inicis del segle XIX, però menystingut amb els grans avenços de la medicina contemporània.

    Foto Josep Rahola
    Foto Josep Rahola

    JOSEP RAHOLA D´ESPONA

    Va néixer a Barcelona l´any 1918, encara que el seu pare havia nascut a Roses i la seva mare a Vic. Va cursar els estudis primaris i el batxillerat a la Mútua Escolar Blanquerna i va ingressar el 1936 a l´Escola d´Enginyers Industrials de la capital comtal, estudis que va haver d´interrompre a causa de la guerra civil, en la qual s´allistà al bandol republicà.

    Va fer tota la retirada de l´exèrcit republicà passant per Figueres on, per casualitat, assisteix a l´última sessió del Congrés Espanyol que se celebra al Castell de Sant Ferran, presidida per Martínez Barrio. Entrà a l´estat francès pel Portús on és tancat al camp de concentranció del Voló, del qual s´escapa dues vegades.

    Visqué algun temps a França i a Montpeller es va trobar, entre molts altres, Heribert Barrera i Alexandre Cirici. Posteriorment tornà a Catalunya i, passat un temps, l´any 1946 acabà els estudis universitaris.

    Un any després se´n va a Anglaterra per aprendre noves tècniques de protecció i enduriment d´acers i ferros. Fou membre del Institute of Metal Finishing. De retorn a Barcelona introdueix el cromat dur a l´estat i munta el primer taller d´aquest tractament. S´especialitzà en els acers inoxidables.

    La relació amb Fortià ve donada pel seu matrimoni amb Montserrat Estrada i Gusi l´any 1947, filla del propietari de la granjaescola de Fortianell que més endavant heretaria, amb la qual ha tingut tres fills.

    Des del seu retorn a Catalunya participà en la lluita antifranquista. L´any 1977 es fa militant d´Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual sempre havia simpatitzat. A partir de llavors pren part activa en el partit i en els anys 1979 i 1983 és elegit senador per Girona.

    Com a polític, lluità per la defensa dels drets nacionals de Catalunya, alhora que prengué la iniciativa perquè la Generalitat fes la carretera de Maçanet de Cabrenys a Costoges la de la Vajol al coll de la Manrella, on la Comissió d´Actes Lluís Companys, de la qual és membre fundador, havia erigit un monument.

    A la seva última legislatura aconseguí que el Senat aprovés la constitució d´una comissió d´investigació sobre l´ús de les drogues i la seva xarxa d´introducció i distribució a l´Estat.

    L´any 1987, Josep Rahola es jubilà professionalment, encara que continuà treballant per a ERC, partit del qual encara és membre del Consell Nacional.

    En l´actualitat es dedica al seu negoci familiar d´explotació de la finca de Fortianell, on resideix quasi sempre amb la seva família.