La Granja-Escola de Fortianell

Un petit grup d´hisendats gironins, amb Narcís Fages de Romà al capdavant, formulà un programa agrari per al desenvolupament de l´agricultura l´any 1849, ja que veien perillar les seves rendes davant l´afluència de cereals de l´interior peninsular, de superior qualitat i més barats de preu.

Les reformes a portar a terme incloïen el retorn dels hisendats a la direcció directa de les seves explotacions, l’organització d´associacions agrícoles d´àmbit comarcal, la difusió de les principals innovacions agrícoles a través de reunions periòdiques i, sobretot, mitjançant la impremta i, finalment, la fundació d´una granja escola.

El programa per a l´establiment de la granja escola obtingué la conformitat de la Junta Provincial d´Agricultura l´any 1854 i poc després arribà la subvenció de la Diputació Provincial que possibilitaria la seva portada a escena. Només faltava trobar una explotació que volgués córrer amb les despeses. Després d´un concurs públic, Francesc Estrada. comerciant de roba de pana de Figueres, fou l´adjudicatari per a les seves terres situades al veïnat de Fortianell, on hi tenia 125 hectàrees: 95 de terra de sembradura, 20 de vinya i olivera, 5 d´horta i la resta l´ocupaven les cases, eres i dependències annexes. El 4 de maig de 1855 fou inaugurada la granja escola de Fortianell com a “un establecimiento de enseñanza profesional de agricultura, en el que se ejercita el cultivo y la economía rural con arreglo a los buenos principios y a las prácticas ilustradas”.

Tenia per funcions la preparació de la renovació agrícola, que passava per la generalització dels farratges i els prats artificials que permetrien augmentar la ramaderia, i la introducció de nous instruments agrícoles, a fi de millorar les feines i reduir els costos de producció. L´arada de ferro, en un espai de deu anys, tot i les dificultats inicials, substituí l´arada de fusta. Saberen millorar els sistemes de poda i, en la vinya, a lluitar contra l´oídium amb bones dosis de sofre. S´interessaren per l´elaboració del vi i l´oli, amb mètodes químics, a fi de facilitar-ne la conservació.

Establiren dues categories d´alumnes: la d´agrònoms, destinada als successors dels hisendats, i la dels “conreadors” a la qual podiea accedir la resta.

A partir del 24 de setembre de 1861, per una Reial Ordre, la granja escola quedà agregada a l´Institut de Segon Ensenyament de Figueres per possibilitar que els alumnes de la secció d´agrònoms poguessin obtenir la titulació acadèmica d´agrimensors i pèrits.

Disposava d´una petita, però ben triada i nodrida, biblioteca, així com també d´un laboratori i d´instrumental metereològic.

La granja escola patí moments difícils a partir del 1865, quan una retallada en el pressupost assignat per la Diputació Provincial donà pas a la retirada total de la subvenció quatre anys més tard i una posterior rescinsió del contracte d´arrendament a J. Estrada.

El 30 de setembre de 1875 es tanca definitivament la granja escola de Fortianell i l´ensenyament agrícola es trasllada a l´Institut de Segon Ensenyament de Figueres, a l´horta del qual es fan les pràctiques agrícoles. El canvi d´actitud dels hisendats gironins fou la veritable raó del tancament. La temuda afluència dels cereals de l´interior no havia provocat la caiguda de preus que esperaven i, a més, es tornà a la parceria com a fórmula contractual d´explotació de la terra, deixant de banda els “conreadors”.

Després d´un temps d´una certa incertesa, l´any 1909, els Estrada van tornar a fundar l´escola agrícola a través dels Germans de la Doctrina Cristiana, provinents de França. Aquest nou centre d´ensenyament durà fins l´any 1918 que, per manca d´alumnat, va passar a ser un seminari fins a l´inici de la passada guerra civil, en què fou incautat i utilitzat com a caserna de les Brigades Internacionals, alhora que acollí un grup nombrós de nens refugiats de Madrid.

Actualment l’antiga Granja Escola del veïnat de Fortianell ocupa diversos habitatges propietat de la família Rahola-Estrada.

SONY DSC
SONY DSC