La transició democràtica

La mort del general Franco el novembre de 1975 va obrir una etapa d’importants canvis polítics que portaren el país cap a la democràcia. Aquesta etapa, que va des de l’any 1976 fins a la celebració de les primeres eleccions generals democràtiques, fou coneguda com el període de la transició.

A Fortià, l’any 1976, Joan Ferrer i Tibau substituí Josep Prats i Caussa en l’alcaldia. Ferrer continuà en el càrrec fins a principis del mes de març de 1979 quan renuncià per poder presentar-se a les primeres eleccions municipals democràtiques. El substituí provisionalment Salvador Sala i Aumer.

L’any 1977, el Ple aprovà la realització de la segona fase de les obres de pavimentació dels carrers de la localitat amb un pressupost total de 3.054.960’20 pessetes, segons projecte redactat per l’enginyer de camins, canals i ports, Agustí Palau i Vaquero. Per a aquesta obra l’Ajuntament sol.licità una subvenció a fons perdut del 50% a la Diputació de Girona .

Les primeres eleccions municipals democràtiques d’ençà de la Guerra Civil se celebraren el 3 d’abril de 1979. Es presentaren a aquestes eleccions tres candidatures: la d’ UCD-Centristes de Catalunya, encapçalada per Joan Ferrer i Tibau; la d’ ERC-FNC, encapçalada per Josep Via i Ferrer, i la d’ Independents per Fortià, encapçalada per Joan Arnau i Oliveras. Guanyà les eleccions la candidatura encapçalada per Joan Ferrer i Tibau.

Durant els anys 1979 i 1983 es portaren a terme diferents obres entre les quals cal destacar la pavimentació de pràcticament tots els carrers del municipi , la urbanització de la plaça de l’Església i la instal.lació de l’enllumenat als sectors de la Vinya Gran , La Pera i carretera de Vila-sacra . Entre aquests anys també es realitzaren les alineacions dels carrers Teresa de Pallejà i del Delme , l’ampliació del pont entre el mas Salvert i la granja Turias , i el camí entre el rentador i Pradells.

El primer ajuntament del període de la democràcia visqué moments d’incertesa a causa de les tensions polítiques creades entre els diversos grups municipals. A causa dels aldarulls que tingueren lloc en el Ple del dia 6 de maig de 1980, i que obligaren a suspendre la sessió, l’equip de govern acordà celebrar les sessions a porta tancada. Aquest acord provocà que els representants municipals d’ERC-FNC deixessin d’assistir als plens.

A principis de juliol de 1980 renuncià al seu càrrec Miquel Jordà i Suñer, regidor en representació de la llista de l’UCD-Centristes de Catalunya; que fou substituït per Lluís Serra i Subirà, de la mateixa candidatura. I a principis de setembre els tres representants d’ERC-FNC – Josep Via i Ferrer, Josep Sala i Oliveras, i Miquel Oliveras i Puigdevall- presentaren també la seva renúncia i en aquest cas no foren substituïts perquè la resta de membres integrants d’aquesta candidatura també renunciaren a ocupar els càrrecs vacants.

L’any 1983 hi hagué noves eleccions municipals en els quals es presentaren les candidatures de CIU encapçalada per Lluís Serra i Subirà i la del PSC-PSOE encapçalada per Joan Via i Ferrer. Guanyà les eleccions la candidatura encapçalada per Lluís Serra i Subirà. Durant el seu mandat s’inicià la tramitació de les obres d’instal.lació de la xarxa de sanejament i pavimentació del carrer Canigó, i nuclis de La Pera i carretera de Vila-sacra.

A les eleccions de l’any 1987 es presentaren les canditures de CIU encapçalada per Joan Ferrer i Tibau i la del PSC-PSOE encapçalada per Joan Via i Ferrer. Sortí escollit alcalde Joan Via i Ferrer .

Durant aquesta legislatura es tramità la cessió a l’ajuntament de l’edifici del Centre propietat de la Cambra Agrícola Local , la compra dels terrenys de la zona esportiva i la redacció dels projectes d’ampliació del cementiri i del nou dispensari municipal. En el capítol d’obres destaquen la cobertura i canalització del Rec de les Campanes, l’endegament i protecció del Rec del Molí, la finalització de les obres de sanejament i pavimentació dels nuclis de La Pera i Pont Martí, la construcció de nous nínxols al cementiri, les millores al Centre Agrícola, la pavimentació dels carrrers Narcís Monturiol, Pep Ventura i part del carrer Salvador Dalí i la construcció dels vestidors de la zona esportiva.