La postguerra i el franquisme

El 7 de febrer del 1939, el front de guerra estava situat a la línia Torroella de Montgrí- Girona- Olot- Ripoll- la Seu d’Urgell; en dos dies l’Empordà fou ocupat per les tropes del Cos d’Exèrcit de Navarra, comandat pel general Solchaga. Amb l’entrada de les tropes nacionals – que a Fortià s’esdevingué el 9 de febrer – es capgirà la situació política.

La primera mesura que adoptà el nou règim fou la constitució de l’Ajuntament provisional presidit per Josep Baldoyra, que exercí fins al mes de juliol. Integraren la comissió gestora, a més del mencionat alcalde, els regidors: Josep Feliu, Josep Via, Josep Nicolau i Salvi Tibau. A partir d’aquí, els esdeveniments d’aquesta etapa s’anaren succeint .

El dia 22 de febrer la comissió gestora va trametre al general Franco, l’agraïment per l’alliberament de Fortià . A principis del mes d’abril, el Govern Militar de Girona demanà a l’Ajuntament que constituís una junta de ciutadans per tal d’informar sobre tots els individus del municipi d’ideologia esquerrana o que haguessin col·laborat amb el Front Popular i de tots aquells considerats desafectes al règim. Per aquest motiu, a finals del mes d’abril, es constituí la delegació local de les FET i de les JONS de Fortià. Es varen nomenar com a membres de la primera junta a Dalmir Carbó, Joaquim Badosa, Jaume Busquets, Josep Pagès, Antoni Tibau i Pere Bolasell

El 31 de maig es presentà a l’Ajuntament una representació militar que procedí a la depuració de diferents veïns del poble en relació a les seves actuacions i responsabilitats durant l’etapa republicana. El 7 de juny, i per ordre de la superioritat es realitzà la castellanització dels noms dels carrers que en alguns casos foren substituïts per nous noms.

El 21 de juliol, l’alcalde i el secretari es feren càrrec del trasllat fins a Girona de dos nens menors d’edats d’un dels grups que havien arribat a Fortià refugiats durant la guerra, i que un cop acabada aquesta encara restaven al municipi.

Finalment el dia 22 de juliol de 1939 es constituí el primer Ajuntament de l’etapa franquista que fou presidit per Salvi Brugués i que exercí fins a principis de l’any 1940. El succeïren en el càrrec Teodor Feliu (1940-1941) i Conrad Planas (1941-1949).

El mes de setembre de 1939 , l’Ajuntament incautà el Centre Agrícola Social per la seva vinculació amb el Front Popular. Sis mesos més tard, la delegació local de la Central Nacionalista Sindicalista va prendre possessió del mencionat edifici amb la presència a l’acte del delegat comarcal de Figueres, Narcís Vidal Sastreguer .

Pel que fa a les execucions, els empresonaments i la repressió, alguns veïns de Fortià en patiren les conseqüències més directes . Miquel Pla i Coll, alcalde provisional i secretari de l’Ajuntament durant la República, fou condemnat a mort el dia 13 de maig de 1939 i afusellat a Girona, el dia 12 d’agost d’aquest mateix any.

En dos anys -1939 i 1940-, setze fortianencs ingressaren a la pressó de Figueres ; entre aquests hi trobem alguns regidors del període republicà i els alcaldes: Jaume Serra i Frara (alcalde a l’any 1936) i Miquel Bolasell i Fàbrega (alcalde entre 1936 i 1937). Entre els anys 1941 i 1943, passaren pel tribunal encarregat de tramitar les responsabilitats polítiques els veïns de Fortià Enric Pla i Noguera, Enric Pla i Salleras i Josep Dardé

Els danys ocasionats durant la guerra havien estat importants en alguns edificis i infraestructures del municipi. Es valoraren en 1.500 pessetes els desperfectes ocasionats als ponts del la Sínia i del Rec del Molí destruïts durant la retirada. Per fer front a aquesta despesa, l’any 1942, l’Ajuntament sol·licità poder vendre una petita casa , propietat del municipi, situada al carrer de l’Església, número 1.

Les obres de reconstrucció de l’església no s’acabaren fins a l’any 1949. Per a la reconstrucció de l’altar major i de l’església , l’any 1948, es varen utilitzar 8.898’60 pessetes de les 11.898’60 pessetes que varen resultar de la venda de 4 títols per valor de 10.000 pessetes que estaven dipositades a la Banca Perxes de Figueres des de l’etapa republicana.

Aquest fons l’havien dipositat els veïns de Fortià Josep Nicolau , Salvi Brugués, Antoni Brugués , Josep Feliu , Joan Baldoyra , Josep Via, Josep Prats, Joan Llach, Teodor Feliu i els germans Antoni i Salvi Tibau per lliurar-se de la pressó durant els esdeveniments l’etapa revolucinària de l’any 1936. Entre aquestes quantitats també hi havia el producte de la venda de blat de moro i altres articles d’una finca situada al municipi de Fortià i propietat de la veïna de Castelló d’Empúries, Paquita Bassas i Figa , l’import del qual varen cedir voluntàriament per a l’obra de reconstrucció de l’església , menys Paquita Bassas que va cobrar la quantitat resultant. La resta de l’obra la varen aportar els veïns mitjançant una subscripció popular.

Per altra banda el contractista encarregat de la reconstrucció del pont del Manol va fer donació de les pedres necessàries per a la reconstrucció de la creu de terme. La nova creu de terme es va col·locar durant els actes de la festa de l’ alliberació de l’any 1948.

L’escassedat d’aliments, sobretot durant els primers anys posteriors a la guerra, va comportar que el juny de l’any 1940 es constituís la Junta per a la recol·lecció de la patata encarregada de la recollida, mobilització i distribució de la patata primerenca.

Entre els anys 1949 i 1975 es succeïren en l’alcaldia de Fortià Salvi Tibau (1949-1958), Josep Turias (1958-1967) i Josep Prats (1967-1976) . Al llarg d’aquests anys la vida de la població va trancórrer esmorteïda i dirigida com la de molts d’altres pobles de l’época Tot i així es feren alguns esforços per a millorar les infraestructures, serveis i equipaments del municipi .

En el capítol d’obres destaca la construcció de l’edifici destinat a l’Ajuntament i Jutjat de Pau, tot i que les primeres gestions per traslladar l’Ajuntament de les antigues dependències del pis de sobre la sagristia s’iniciaren l’any 1943, quan el Ple acordà la construcció d’una nova casa de la vila. No fou fins l’any 1949 que es decidí la construcció de l’edifici a l’est de l’actual plaça de Catalunya. L’any següent , el veí de Fortià Josep Batlle i Rovirola cedí a l’Ajuntament part d’un solar de la seva propietat situat al costat del terreny on s’havia d’ubicar la futura casa de la vila per a un millor emplaçament de l’edifici.

A principis de l’any 1951 encara no s’havien iniciat les obres. El mes de setembre d’aquest mateix any, Carles Casades de Còdol va fer una aportació a l’Ajuntament de 10.000 pessetes per a les obres de construcció del nou edifici municipal. A l’octubre de l’any 1952, va sortir a subhasta l’obra de construcció de la nova casa de la vila amb un pressupost de 37.617 pessetes, segons el projecte redactat per l’arquitecte municipal Claudi Díaz . La subhasta la va aguanyar el constructor local Alfons Iter López per la quantitat de 37.430 pessetes.

A principis del mes d’abril de 1953, la planta baixa on s’havia previst la ubicació de les oficines muncipals ja estava disponible per a la seva utilització. El 22 de maig d’aquest mateix any, i durant els actes de la festa de Santa Quitèria, s’inagurà el nou edifici amb la presència del governador civil de la província.a altra millora important realitzada durant aquests anys fou el trasllat del cementiri vell, a tocar l’església, al lloc on es troba actualment. La construcció del nou cementiri sense nínxols s’havia enllestit el 1946, però el trasllat de les restes i la supressió definitiva del cementiri vell no es consumà fins a l’any 1976.

L’any 1958 s’iniciaren els treballs de millora de l’enllumenat públic que finalitzaren l’any 1963. I l’any 1970 s’instal.là la xarxa de clavegueram a Fortià amb un pressupost de 2.535’488 pessetes.

El primer pas per a la urbanització de l’actual plaça de Catalunya s’inicià a principis de l’any 1956 amb la construcció del mur de contenció del Rec de les Campanes que en època de pluges perjudicava els fonaments del nou ajuntament. A finals d’aquest mateix any s’acordà la construcció d’unes voreres al voltant del nou ajuntament i d’un jardí a un dels laterals. L’any 1967, es realitzaren els treballs d’urbanització de la resta de la plaça, segons projecte de l’arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. I també entre els anys 1965 i 1967 es realitzaren les obres de la primera fase de pavimentació dels carrers de la població.