La II República i la Guerra Civil

El dimarts dia 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar des del balcó del Palau de la Generalitat de Barcelona la República Catalana. L’efecte de la proclamació del nou ordre republicà a la ciutat de Figueres i a altres pobles de la comarca va arribar ràpidament a Fortià.

Aquest mateix dia a dos quarts d’onze de la nit i convocats pel polític castelloní Josep Bordas de la Cuesta, una comissió d’aquest poble es va dirigir al veí poble de Castelló d’Empúries. El mateix Bordas de la Cuesta els posà en coneixement que la República Catalana s’havia proclamat. Tot seguit la comissió acompanyada d’un nodrit grup de castellonins i de la cobla Els Rossinyols, es dirigiren altra vegada cap a Fortià on es formà una manifestació que a toc de La Marsellesa va recórrer els carrers del poble fins a arribar a la casa de la vila.

A la casa de la vila, l’espontaneïtat popular i l’explosió de festa i d’alegria es canalitzaren en el suport popular per a la constitució de la Junta de Defensa de la República que provisionalment s’havia de fer amb el control efectiu del poder a l’Ajuntament. Després d’una votació celebrada entre tots els presents es va nomenar president i alcalde Miquel Pla; vicepresident i primer tinent alcalde, Joan Cabrafiga; tresorer, Joaquim Oliveres; i vocals i consellers, Aureli Sala, Miquel Mas, Joan Jofre , Miquel Bolasell, Josep Gelabert i Ramon Subirà. Una còpia de l’acta de la constitució es va trametre al mateix Francesc Macià i l’altra al governador civil de la província.

El 23 d’abril de 1931 la nova junta va acordar procedir al nomenament dels consellers electes sorgits de les eleccions del dia 12 d’abril i a la constitució del nou Ajuntament republicà que va quedar integrat pels següents membres : Tomàs Pla (alcalde), Joan Moret (tinent alcalde), Esteve Cabrafiga, Antoni Brugués, Esteve Sala , Josep Feliu i Ignasi Gou.

Entre els acords més immediats que va prendre el nou consistori, dies després de la seva constitució, hi trobem el d’anomenar l’ única plaça existent al nucli urbà plaça de la República i la col·locació d’un rètol identificatiu en un lloc ben visible. El mes de maig, i vistos els avantatges que suposava per a Catalunya l’Estatut d’Autonomia , l’Ajuntament va acordar adherir-se al prec tramès pel president de la Generalitat per a l’aprovació de l’Estatut.

El sis d’octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català , com a conseqüència de la constitució, el dia 4 d’octubre, d’un govern de la República espanyola en el qual entrava a formar part la CEDA, una organització de dretes considerada antirepublicana i antiautonomista El fracàs del moviment va comportar la detenció del govern de la Generalitat, que va ésser jutjat i condemnat a trenta anys de presó, la suspensió de l’Estatut d’Autonomia i de nombrosos ajuntaments catalans.

Catorze dies després dels fets dels sis d’octubre , l’Ajuntament de Fortià va acordar acatar les ordres del nou règim i de les seves institucions, alhora que varen mostrar la seva més ferma adhesió al govern i a les seves autoritats. Dos dies després, una comissió formada per l’alcalde Joan Cabrafiga i el secretari Miquel Pla es traslladaren a Girona a trametre personalment al comissari de la Generalitat i tinent coronel Jesús Masia l’ adhesió de la corporació de Fortià al president de la Generalitat i al general Batet .

El dia 23 d’octubre , per ordre de l’autoritat militar , el sergent de la Guàrdia Civil del lloc de Castelló d’Empúries, va procedir a la destitució de l’Ajuntament i va nomenar alcalde gestor Josep Planella. Les actes de l’any 1936 recullen les queixes de molts veïns del poble sobre els abusos comesos per la Guàrdia Civil del lloc de Castelló d’Empúries durant aquest període i fins i tot se’n demana la supressió “pels odis que s’han creat”.

El dia 30 d’octubre de 1934 es va constituir el nou Ajuntament presidit pel recentment nomenat alcalde gestor . Entre els acords adoptats en aquesta sessió hi trobem la destitució del càrrec de secretari de la corporació, Miquel Pla, i la seva substitució per Joan Simon veí de Riumors. Miquel Pla no es va tornar a incorporar a la secretaria de Fortià fins al febrer de 1936 amb la reposició dels membres de l’Ajuntament destituït .

El mes març de 1936, una comissió de representants de Fortià varen assistir als actes que en honor del restituït govern de la Generalitat es varen celebrar a Barcelona . Entre aquests hi trobem: l’alcalde Joan Cabrafiga, el tinent alcalde Joaquim Gifreu , el secretari Miquel Pla i els regidors, Josep Jacomet i Carmel Colls.

Durant els primers mesos de l’any 1936, el poble patí una greu situació d’atur a causa del repartiment desigual de la propietat i les condicions dels contractes d’arrendament de les terres. Una comissió integrada per l’alcalde , Joan Cabrafiga, i el secretari de l’Ajuntament, Miquel Pla, ens varen reunir a Barcelona amb el conseller Joan Comorera per buscar solucions a aquest problema. Per tal d’ajudar els jornalers més perjudicats, l’Ajuntament acordà l’arranjament de diversos carrrers.

Amb motiu de la declaració de l’aixecament militar contra la República, el 18 de juliol de 1936, la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya decretà la destitució dels regidors no inclosos en les llistes de partits integrants del Front d’Esquerres. En aplicació d’aquest decret de la Generalitat, de 22 de juliol de 1936 , el 8 d’agost foren destituïts dels seus càrrecs Josep Via i Prats i Salvador Planas i Solà. Els substituïren dos suplents de la llista del Centre Republicà Federal , Ramon Subirà i Tell i Vicenç Colomer Casamitjana.

A partir del 8 d’agost i fins al 13 d’octubre formaren part de l’ Ajuntament : l’alcalde, Joan Cabrafiga i Solà, i els regidors Josep Jacomet i Falgarona, Carmel Colls i Amiel, Ramon Subirà i Tell, , Joaquim Gifreu i Colomer i Vicenç Colomer i Casamitjana.

El nomenament dels dos nous consellers provocà una reestructuració en la distribució de les funcions i càrrecs dels membres de la corporació. El nou ajuntament s’organitzà en sis comissions: la de Cultura, integrada per Josep Jacomet , Carmel Colls , i Ramon Subirà ; la de Beneficiència, per Joan Cabrafiga , Joaquim Gifreu , i Vicenç Colomer; la de Governació, per Joan Cabrafiga , Joaquim Gifreu , i Josep Jacomet ; la de Finances, per Joaquim Gifreu , Carmel Colls , i Josep Jacomet ; la de Foment, per Carmel Colls, Joaquim Gifreu i Joan Cabrafiga, i la de Cementiris, per Josep Jacomet, Carmel Colls i Joan Cabrafiga.

Paral.lelament a la aplicació del decret de la Generalitat de 22 de juliol, es creà a Fortià el Comitè de Milícies Antifeixistes, format per representants dels sindicats i del Front d’Esquerres . Aquest Comitè tot i que només es mantingué en actiu durant tres mesos, exercí les funcions de l’ajuntament, com es dedueix de les paraules de l’alcalde recollides pel secretari en l’acta de la sessió del Ple del 13 d’octubre amb els següents termes : “…l’Alcalde dona conte als reunits de que transcorregut ja tot aquest temps revolucionari durant el qual l’Ajuntament de fet no existia, si no que era el Comité creat d’acord amb les exigències del moment, el que controlava les activitats revolucionàries…”.

La Generalitat decretà la dissolució dels comitès el 9 d’octubre de 1936 i establí la reorganització dels ajuntaments amb els representants de tots els partits i sindicats del Front d’Esquerres de Catalunya en la mateixa proporció que intervenien en el govern de la Generalitat: tres representants d’ERC, tres representants de la CNT, dos representants del PSUC, un representant del POUM ( Partit Obrer d’Unificació Marxista) , un representant d’ Acció Catalana Republicana i un representant de la Unió de Rabassaires.

Arran d’això, el 20 d’octubre de 1936 , es constituí un nou ajuntament integrat per Jaume Serra i Frara , Josep Raverter i Saurí i Joaquim Noguer i Moret en representació de la CNT i Aureli Sala Cabrafiga i Fidel Vidal Sala en representació del PSUC. La manca de representants d’ ERC, del POUM, d’Acció Catalana Republicana i d’ Unió de Rabassaires obligà a ampliar el Consell amb dos membres més extrets de les files de la CNT (Ramon Condom Bolasell) i del PSUC ( Julià Fàbrega i Isach). Fou escollit alcalde Jaume Serra i Frara, de la CNT.

En aquesta mateixa sessió s’acordà establir per a l’administració local de Fortià el règim de Carta. Provisionalment, i mentre durava la redacció de la nova Carta municipal que havia de regir l’ajuntament, les diferents conselleries quedaren distribuïdes de la següent manera: Jaume Serra i Frara assumí les àrees de Treball, Indústia, Assistència Social, Salut Pública i les funcions administratives de la Generalitat en el Consell de Fortià; Aureli Sala i Cabrafiga, les de Governació, Defensa, Mercats i Intervenció de Caixa; Joaquim Noguer i Moret, les de Cementiri, Urbanisme i Obres Públiques; Josep Reverter Sauri, les de Proveïments, Control de Vendes i Transport; Fidel Vidal i Sala, les d’ Econonomia i Agricultura; Julià Fàbrega i Isach les d’Organització i Règim Local; i Ramon Condom Bolasell, les de Cultura i Espectacles Públics.

Sis dies més tard, el 26 d’octubre, l’anterior acta de constitució fou revocada perquè Aureli Sala i Cabrafiga i Fidel Vidal i Sala no havien rebut la corresponent autorització de les seves seccions per formar part del Consell. Aquest mateix dia es constituí el nou ajuntament, integrat per Jaume Serra i Frara, Josep Reverter i Sauri , Ramon Condom i Bolasell, en representació de la CNT; Benvingut Colls i Pujol, Lluís Amiel i Grau, Miquel Mas i Bolasell per ERC; Lluís Subirà i Vergés i Esteve Llorens i Malla pel PSUC; Joan Jofre i Bonaset i Joaquim Gifreu i Colomer per la UGT; i Miquel Bolasell i Fàbrega pel POUM. Fou escollit alcalde Miquel Bolasell i Fàbrega, del POUM.

Aquest consistori exercí fins al 28 de gener de 1937, data en què es formà un nou ajuntament amb la representació de tots els partits i sindicats obrers, i amb el nombre de consellers establerts per la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya en el decret d’octubre de 1936, amb l’excepció de l’Acció Catalana Republicana perquè no hi havia a Fortià cap representant d’aquest partit.

Formaren part d’aquest ajuntament: Ramon Condom i Bolasell, Jofre Raverter i Sauri, i Jaume Serra i Frara en representació de la CNT; Benvingut Colls i Pujol, Miquel Mas i Bolasell, i Joan Jofra i Bonaset per ERC; Esteve Llorens i Malla , i Lluís Subirà i Vergés pel PSUC; Joan Mas i Bolasell per la Unió de Rabassaires; i Miquel Bolasell i Fàbrega pel POUM. Fou escollit alcalde Miquel Bolasell i Fàbrega, del POUM.

El 8 d’octubre de 1937, la Generalitat decretà la constitució de nous ajuntaments amb la exclusió dels representants del POUM. El dia 27 d’octubre, Miquel Bolasell i Fàbrega, representant d’aquest partit al Consell Municipal de Fortià, va cessar en el seu càrrec de conseller i d’alcalde. Tres dies més tard, Bolasell s’incorporà de nou al Consell en representació de la Unió de Rabassaires, adherida a ERC.

El dia 30 d’octubre, l’ Ajuntament quedà constituït en la següent proporció: Ramon Condom i Bolasell, Jofre Raverter i Sauri, i Jaume Serra i Frara en representació de la CNT; Benvingut Colls i Pujol, Miquel Mas i Bolasell, i Joan Jofra i Bonaset per ERC; Esteve Llorens i Malla, i Lluís Subirà i Vergés pel PSUC; Joan Mas i Bolasell, i Miquel Bolasell i Fàbrega per la Unió de Rabassaires. Fou escollit alcalde Miquel Bolasell i Fàbrega, en representació de la Unió de Rabassaires.

A principis de l’estiu de 1938, molts dels regidors foren mobilitzats i els càrrecs municipals restaren vacants. En vistes de les negatives del PSUC i de la CNT de designar nous representants per al Consell a causa de la manca de components menors de 45 anys, s’acordà constituir l’Ajuntament seguint les normes establertes en el decret de la Generalitat de data 8 d’octubre de 1937 amb les representacions de les següents entitats: Josep Jofre i Fajol, i Carmel Colls i Amiel per ERC; Amadeu Frigola i Bragulat, Florenci Vidal i Brugués per la Unió de Rabassaires; Lluís Subirà i Vergés i Ramon Condom i Nicolau per el Front Popular. Fou escollit alcalde, Lluís Subirà i Vergés.