El Convent de Santa Clara

La història d’aquest monestir de Fortià és molt curta, ja que comença l’any 1973, quan dos anys abans la senyora Carme Nin, veïna de Castelló d’Empúries, els cedí aquest terreny. El mal estat del convent de Castelló, el cost elevat de les obres i la falta de vocacions aconsellaren arribar a un acord amb les monges del mateix orde de Figueres i construir un nou convent que ocuparia la comunitat resultant de la fusió de les dues anteriors.

Aquesta congregació de religioses té unes arrels molts fortes a l’Empordà, ja que s’havia instal·lat, però, a Castelló d’Empúries al segle XIII (1267) on s’estigueren set segles, encara que l’hagueren d’abandonar en diverses ocasions a causa de les guerres. Es desconeix on tenien ubicat el primer convent que quedà arrasat cap a l’any 1655 per l’exèrcit francès, i el segon es construí al carrer Carbonar. Les monges clarisses de la Divina Providència de Figueres, al contrari, s’havien instal·lat a la capital alt-empordanesa durant els primers anys de la segona meitat del segle XIX, a la cruïlla dels carrers Santa Llogaia i González de Soto on es dedicaren en especial a l’ensenyament.

El nou edifici, obra de l’arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra, es troba amb precisió a dos kilòmetres passat el poble de Vila-sacra, al costat esquerre de la carretera de Figueres a Roses. L’entrada està al peu de la carretera i ja a pocs metres es troba el portal d’accés.

El 15 de juny de 1973, tot i que l’edificació no estava acabada del tot, les religioses de Castelló -les germanes Agnès Armero, Francesca Goñi, Nativitat Jordana, Maria Eulàlia Monlleó, Remei Panella, Adelina Pujades, Teresa de Ros- i les de la Divina Providència de Figueres -Josepa Riembau, Florència Ruiz, Cèlia Fernández, Joana Chicote, Maria Mora, Anna Blancafort, Agustina Saiz i Clara Vidal- entraren al nou monestir. Solemnitzaren la fundació amb una missa concelebrada amb la presència de tres pares franciscans i tres sacerdots seculars.

La propietat ocupa aproximadament uns 47.000 metres quadrats voltats per una tanca, i abasta camps de cultiu, una granja de 20.000 pollastres i el monestir. A part de tenir cura de l’aviram, porten un taller d’enquadernació i de planxament i emmidonat de roba blanca i roba d’esglésies, tasques que els porten de fora.

Una activitat complementària és la del servei d’hostatgeria. Disposen de set habitacions amb dotze llits que tenen sempre ocupats els mesos d’estiu i caps de setmana. L’única condició d’admissió és que els hostes respectin la norma de vida de les religioses.

En l’actualitat la priora és sor Clara Vidal i Pagès que, en compliment dels estatuts de l’orde, fou elegida per votació en una sessió extraordinària presidida pel bisbe de la diòcesi per temps d’un trienni. Formen la comunitat un total de nou religioses, la més jove de les quals és una germana mexicana. Han tingut acollit al bisbe emèrit de Segorb-Castelló, monsenyor Josep Ma. Cases i Deordal des del 1996 fins que morí l’any passat. Nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer fou sacerdot a Salt, la Bisbal i Girona, fins que el 1971 fou elegit bisbe de la diòcesi Segorb-Castelló, a la Comunitat Valenciana. Fundà els Grups d’Oració i Amistat, estesos a dinou diòcesis d’Espanya i a diversos països d’Amèrica.

El 8 de desembre de 1993, festa de la Immaculada, va tenir lloc la solemne consagració de l’altar de l’església del monestir de Santa Clara de Fortià per part del vicari episcopal de l’Empordà, Mn. Enric Sala i Villegas, en commemoració del vuitè centenari del naixement de Santa Clara d’Assís (1193-1993).

Celebren misses els diumenges i festius a la una del migdia i diàriament a les set del vespre. Aquests resos comunitaris estan oberts a tothom que vulguin assistir-hi.