El convent de les clarisses

La història d´aquest monestir de Fortià és molt curta, ja que comença l´any 1973, quan dos anys abans la senyora Carme Nin, veïna de Castelló d´Empúries, els cedí aquest terreny. El mal estat del convent de Castelló, el cost elevat de les obres i la falta de vocacions aconsellaren arribar a un acord amb les monges del mateix orde de Figueres i construir un nou convent que ocuparia la comunitat resultant de la fusió de les dues anteriors.

Aquesta congregació de religioses té unes arrels molts fortes a l´Empordà ja que s´havia instal.lat, però, a Castelló d´Empúries al segle XIII (1267) on s´estigueren set segles, encara que l´hagueren d´abandonar en diverses ocasions a causa de les guerres. Es desconeix on tenien ubicat el primer convent que quedà arrasat cap a l´any 1655 per l´exèrcit francès, i el segon es construí al carrer Carbonar. Les monges clarisses de la Divina Providència de Figueres, pel contrari, s´havien instal.lat a la capital altempordanesa durant els primers anys de la segona meitat del segle XIX, a la cruïlla dels carrers Santa Llogaia i González de Soto on es dedicaren en especial a l´ensenyament.

El nou edifici, obra de l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra, es troba amb precisió a dos kilòmetres passat el poble de Vila-sacra, al costat esquerre de la carretera de Figueres a Roses. L´entrada està al peu de la carretera i ja a pocs metres es troba el portal d´accés.

El 15 de juny de 1973, tot i que l´edificació no estava acabada del tot, les religioses de Castelló -les germanes Agnès Armero, Francesca Goñi, Nativitat Jordana, Maria Eulàlia Monlleó, Remei Panella, Adelina Pujades, Teresa de Ros- i les de la Divina Providència de Figueres -Josepa Riembau, Florència Ruiz, Cèlia Fernández, Joana Chicote, Maria Mora, Anna Blancafort, Agustina Saiz i Clara Vidal- entraren al nou monestir. Solemnitzaren la fundació amb una missa concelebrada amb la presència de tres pares franciscans i tres sacerdots seculars.

La propietat ocupa aproximadament uns 47.000 metres quadrats voltats per una tanca, i abasta camps de cultiu, una granja de 20.000 pollastres i el monestir. A part de tenir cura de l´aviram, porten un taller d´enquadernació i de planxat i emmidonat de roba blanca i roba d´esglésies, tasques que els porten de fora.

Una activitat complementària és la del servei d´hostatgeria. Diposen de set habitacions amb dotze llits que tenen sempre ocupats els mesos d´estiu i caps de setmana. La única condició d´admissió és que els hostes respectin la norma de vida de les religioses.

En l´actualitat la priora és sor Clara Vidal i Pagès que, en compliment dels estatuts de l´orde, fou elegida per votació en una sessió extraordinària presidida pel bisbe de la diòcesi per temps d´un trienni. Formen la comunitat un total de nou religioses, la més jove de les quals és una germana mexicana. Han tingut acollit al bisbe emèrit de Segorb-Castelló, monsenyor Josep Ma. Cases i Deordal des del 1996 fins que morí l´any passat. Nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer fou sacerdot a Salt, la Bisbal i Girona, fins que el 1971 fou elegit bisbe de la diòcesi Segorb-Castelló, a la comunitat valenciana. Fundà els Grups d´Oració i Amistat, estesos a dinou diòcesis d´Espanya i a diversos països d´Amèrica.

El 8 de desembre de 1993, festa de la Immaculada, va tenir lloc la solemne consagració de l´altar de l´església del monestir de Santa Clara de Fortià per part del vicari episcopal de l´Empordà, Mn. Enric Sala i Villegas, en commemoració del vuitè centenari del naixement de Santa Clara d´Assís (1193-1993)

Celebren misses els diumenges i festius a la una del migdia i diàriament a les set del vespre. Aquests resos comunitaris estan oberts a tothom que vulguin assistir-hi.