Demografia

La situació geogràfica de Fortià és bona per al poblament. Es troba situat a la plana empordanesa prop del litoral, no lluny del mar ni de centres més importants com Figueres i Castelló d´Empúries. La terra és fèrtil i les comunicacions són prou bones. A més disposa d´aigua, però la proximitat dels estanys de Castelló i altres zones d´aigualleixos propiciava l´aparició cíclica de malalties i periòdiques epidèmies que feien que fos, fins ben entrat el segle XVIII, una zona molt poc salubre per instal.lar-s´hi.

Encara que tenim referències de l´important poblament de Fortià anterior a les inundacions del 1421, no és fins a finals del segle XV que comptem amb dades de població fefaents. El primer recompte d´habitants de què disposem és el fogatge reial de 1497. Hi apareixen 27 “focs” o cases habitades a Fortià i 6 a Fortianell. Un altre d´aquests recomptes posteriors, el 1553 atribueix un augment lleuger, ja que estima un total de quaranta focs. Si ens fixem en aquests estimacions, Fortià hauria passat d´uns 148 habitants a finals del segle XV a 180 mig segle més tard (es calculen 4´5 persones per foc).

Una escriptura notarial del 1623 que transcriu una acta de tots els caps de casa “in platea publica” enumera 24 de Fortià i 3 de Fortianell, és a dir, un total de 121 fortianencs que suposen la constatació d´un descens de població respecte al segle anterior.

Al segle XVIII, quan les estadístiques són més fiables, Fortià comptava amb 186 habitants l´any 1718 i el 1787 en el cens de

Floridablanca es constata un important increment, ja que s´arribà als 327 habitants. La mitjana d´edat era realment molt baixa, de 24 anys i només un 7´5 % de la població superava els 50 anys. Aquest augment tan considerable, a l´igual que tots els pobles de la contrada, estigué relacionat amb la bonança econòmica general d´aquest segle.

La Guerra Gran i la del Francès, que tant afectaren l´Empordà, representaren un retrocés demogràfic i econòmic, però molt aviat el país es reféu i durant el segle XIX hi ha una represa i un ascens considerable en ambdós aspectes. L´any 1826 vivien al poble 338 persones. El cens de 1857 dóna la xifra més alta del segle, un total de 484 fortianencs, que esdevindrien una vuitantena menys només tres anys més tard per continuar en ascendent, encara que de manera lenta, fins l´any 1930 en què sumaven 564 persones, el seu màxim històric.

La guerra civil representà un fre a aquest creixement poblacional sostingut i, en acabar el conflicte bèl.lic, es perderen un centenar d´habitants respecte a només una dècada abans. Es comptabilitzaven 466 persones l´any 1940.

A partir d´aquest moment anà baixant fins al 1960 (423 h.), per iniciar després una certa recuperació 1970 (436 h.), 1979 (470 h.) i 535 h. en l´actualitat, amb la qual cosa han pogut frenar la pèrdua de població de la crisi del camp amb la creació de les urbanitzacions de l´entrada del poble -la Pera i la Vinya Gran- i l´arribada d´immigració cap als seixanta.

El poble el formen dos nuclis de cases, un al voltant de l´església i l´altre a la carretera de Castelló d´Empúries, que forma un agrupament poc compacte d´edificacions; a més, hi ha alguns grans masos dispersos al terme i dues urbanitzacions als afores del poble de recent aparició.